Lascia ch'io pianga

A Farinelli barregen la veu d'una contralt, Cecilia Bartoli, amb un contratenor per aconseguir assemblar-se el màxim a un castrati. Aquí la darrera diva Angela Georghiu canta al Covent Garden: Deixa que plori la meva sort i que suspiri per la LLibertat

Lascia ch'io pianga mia cruda sorte
E che sospiri la liberta E che la liberta Sospiri
[2x] [2x]

E che sospiri E che Sospiri
E che sospiri la liberta E che la liberta Sospiri

Lascia ch'io pianga mia cruda sorte Lascia ch'io pianga mia cruda sorte
E che sospiri la liberta E che la liberta Sospiri

Il duolo infranga queste ritorte Il duolo infranga queste ritorte
De miei martiri sol per pieta De miei martiri sol por Piedad
De miei martiri sol per pieta De miei martiri sol por Piedad

Lascia ch'io pianga mia cruda sorte Lascia ch'io pianga mia cruda sorte
E che sospiri la liberta E che la liberta Sospiri

La Fada Verda

L'absenta o donzell (Artemisia absinthium), potser ha estat la més perseguida de les begudes pel seu alt contingut alcohòlic (fins a un 89%). Finalment fou prohibida mundialment cap a 1915, encara que des de 1985 torna a estar permesa a Europa.

El seu nom, Fée Verte ( "Fada verda"), es deu al seu color verd maragda. L'absenta s'elabora a base d'herbes entre les quals es destaca el donzell, macerat amb fonoll i anís.El seu sabor és amarg per la presència de la absintina (substància que produeix el donzell) i lleugerament anisada. Quan se li afegeix aigua, transforma la seva color a un blanc lletós (louche).

El seu origen es remunta a l'any 1797 a Suïssa, creada per un doctor anomenat Pierre Ordinaire i que vivia en un convent. Les germanes del convent venien aquesta beguda com un elixir i d'aquesta forma es va donar a conèixer. Encara que a vegades es bevia pura, la forma clàssica de prendre l'absenta és abocant aigua freda a través d'una cullera perforada que conté un terró de sucre, aquest es dissol i cau en el got.

L'auge del seu consum es produeix en la França bohèmia del segle XIX i segurament aquesta associació amb aquest mode de vida hagi estat un dels factors primordials per convertir aquesta beguda en objecte de persecució. Només Catalunya i Portugal van seguir produint absenta amb receptes tradicionals.
El seu consum en excés generava "absentisme" un síndrome caracteritzat per epilèpsia, deliri i al·lucinacions, pels components psicoactius que contenia, entre ells etanol i tuiona. A més tenia efectes adictius no demostrats que la van convertir en llegenda.

Entre els seves grans bevedors es troben Van Gogh, Arthur Rimbaud, Baudelaire, entre d'altres, que diuen, l'usaven per estimular la seva creativitat. I fou també molt apreciat pels modernistes barcelonins, amb bars del barri xino com El Marsella on encara es serveix.

A Badalona, com a vil·la marinera, es fa servir per fer la bullabessa una sopa de peix originària de Provença, dins la tradició de les olles de peix mediterrànies. Es compon, bàsicament, de diverses menes de peix i crustacis bullits amb aigua i un sofregit a base d'oli i tomàquet, i d'altres vegetals. Durant l'ebullició s'hi afegeix absenta. Se serveix colada, amb el peix a part.

Ramón Casas. Madeleine, 1892. És el meu quadre preferit i el principal motiu que tinc quan pujo a la muntanya sagrada de Montserrat. Té un morbo especial que s'exposi en aquest museu, assegureu-vos però que no està de gira que sempre el demanen.

Un micro conte

... el drama del desencantado que se arrojó a la calle desde un décimo piso, y a medida que caía iba viendo a través de las ventanas la intimidad de sus vecinos, las pequeñas tragedias domésticas, los amores furtivos, los breves instantes de felicidad, cuyas noticias no habían llegado nunca hasta la escalera común, de modo que en el momento de reventarse contra el pavimento de la calle había cambiado por completo su concepción del mundo, y había llegado a la conclusión de que aquella vida que abandonaba para siempre por la puerta falsa valía la pena ser vivida.

Gabriel García Márquez

Temps Moderns

Art

Una amiga navegat davant de l'òpera de Sydney. M'encanta la foto perquè uneix tres de les meves passions: el windsurf, l'art i la música. Jorn Utzon autor d'aquest edifici preciós va morir l'any passat al 90 anys a Mallorca o vivia feia pler d'anys. Ara ja mai sabrem si la teulada són onades o veles com sempre s'ha especulat. I també volia comentar per mi la millor obra de Santiago Rusiñol que ara no podreu veure en directe perquè està de gira a l'estranger. La morfina la trobareu a Sitges al cau Ferrat, una casa-museu excepcional que no us podeu perdre per res del món: Picassos, Greco i tots els col·legues modernistes al lloc on muntaven festes. Tracta un tema que ell coneixia bé, ja que era addicte però el que el fa sublim és el tractament. Tres colors dramàtics un breu gest de la noia tombant el cap cap endarrere com si se li anès la vida i una ma superba (la part del cos més difícil de pintar) que intenta aferrar-se a aquest món. Cada cop que el miro em quedo sense paraules! Per cert que quan està exposat el veureu supermalament perquè està gairebé tocant al sostre, suposo que el tema incomoda als expositors i l'han posat on no fa nosa. Però de veritat que val la pena desnucar-se per contemplar-lo.

Vuit medalles Vuit

Em quedo parat de la reacció mundial vers el vuit cops campió olímpic. Segur que si li fan una foto bevent vi ningú no fa cap comentari. Em recorda quan també van condemnar el Gervasio Defer (també campió olímpic tres cops). Però a més a més també podríem parlar de la violació del dret a la intimitat o dels diners que ha guanyat qui ha venut la foto. Però com a resum només afegiria que no estem parlant de drogues, ni intimitat, simplement és la continuació de la croada dels adults contra el jovent. I punt.

Capitalisme i irracionalitat

Com que en el món capitalista ens han venut la moto de que el creixement és il·limitat tothom es dedica a produir de manera bèstia, més del que necessitem. Com que baixen els preus i per tant els guanys les empreses inverteixen en valors especulatius. Es a dir, compren habitatges i esperen que pugin. Els bancs donen hipoteques (et deixo 5 € i em tornes 50, guanyo 45 sense fer res) aquesta pràctica va estar prohibida per als catòlics fins l'arribada de la Reforma de Luter (s.XV), fins llavors només la podien practicar els jueus. Però el més sorprenent del moment actual es que hi ha un nou camp de liberalisme salvatge: fer negoci amb diners públics. Des de l'ensenyament a la sanitat, passant per les ONG's, ja ens havíem acostumat a les subvencions al teatre o al cinema però ara realment: Im-Pressionant.

Televisió

Durant el 2008 la mitjana de consum de tele a Catalunya va ser de 3h 47 minuts. Gairebé 4 hores diàries! Costa de creure una data tan terrible (donada la qualitat de la televisió que tenim)