Que guay brutal
Published with Blogger-droid v2.0.9
diumenge, 18 de novembre del 2012
dilluns, 5 de novembre del 2012
Dunes que també canten
El misteri de les dunes que canten resolt
Marco Polo al s.XIII ja el va sentir al desert de Gobi, naturalment associat a esperits.
A Xile se'n diu bramido
El so el produeixen la mida dels grans de sorra i el seu desplaçament. Quan xoquen proquen una vibració amplificada per le dunes
Es coneixen 30 deserts amb dunes cantants.
diumenge, 4 de novembre del 2012
Castrati
El gran contra tenor Philippe Jaroussky amb una gran tècnica de falset recrea el que deuria ser la veu d'un castrati. Els castratti van començar al s. XVI i van arribar gairebé fins el s. XX el darrer va ser Alessandro Moreschi, no un gran cantant però de qui es conserven alguns enregistraments Gramophone & Typewriter Company (1902 i 1904) de gran vàlua històrica:
Els directors i compositors van alegrar-se molt de la prohibició dels castrati al 1870 ja que en ser veritables estrelles de rock s'havien de sotmetre a les seves excentricitats. Sovint eren idolatrats per les cortesanes ja que no hi havia cap perill de quedar-se embarassades, tot i que alguns van arribar a tenir fills. es consideren el naixement de divo al món de l'òpera i escauen totalment dins la música barroca plena d'ornamentació i improvisacions. A més a més la seva ambigüitat sexual, el tercer sexe, va ser una atracció per homes i dones, fins i tot Casanova.
El castrati més famós va ser Carlo Broschi Farinelli (1705–1782) resident durant molt de temps a la Cort espanyola de Felip V, al qual consolava de melangia, i del qual es va fer una pel·lícula dirigida per Gerard Corbiau el 1994:
La seva veu a la pel·lícula és de la gran mezzo Cecilia Bartoli, però en un afany de vericitat es va barrejar una mica amb la veu d'un contratenor per donar-li la suposada masculinitat que podien tenir els castrati.
La veu dels castrati s'acostava tan com podia a la veu celestial que volia l'església per al seu cor, ja que la dona comdemnada pels seus pecats no podia formar part del paradís. És per això que es castrava els nens amb bona veu en fer-se grans.
“ Mi querido niño [...] os diré con términos más insinuantes que debéis haceros pulir mediante una ligera operación, que os asegurará por mucho tiempo la delicadeza de vuestro cutis y la belleza de vuestra voz para toda la vida...” Charles de Saint-Evremond, 1685
Els nens am bona veu, entre els 7 i els 12 anys, se'ls drogava amb opi i se'ls ficava dins una banyera d'aigua calenta on el barber corresponent li tallava els testicles o els conductes fins que se li atrofiaven (surt també una escena semblant a la pel·lícula "Pa Negre" allà com a pràctica homòfoba contra els homosexuals. Es calcula que gairebé 4.000 nens a l'any eren castrats, la majoria a Nàpols. Comptant que només una cinquantena van arribar a ser coneguts podem imaginar la magnitut de la tragèdia de molts nens que en no triomfar van ser proscrits per sempre més. Això sense tenir en compte la quantitat de morts que deuria haver-hi.
Aquest powerpoint reflexa més aspectes sobre el tema;
Els directors i compositors van alegrar-se molt de la prohibició dels castrati al 1870 ja que en ser veritables estrelles de rock s'havien de sotmetre a les seves excentricitats. Sovint eren idolatrats per les cortesanes ja que no hi havia cap perill de quedar-se embarassades, tot i que alguns van arribar a tenir fills. es consideren el naixement de divo al món de l'òpera i escauen totalment dins la música barroca plena d'ornamentació i improvisacions. A més a més la seva ambigüitat sexual, el tercer sexe, va ser una atracció per homes i dones, fins i tot Casanova.
El castrati més famós va ser Carlo Broschi Farinelli (1705–1782) resident durant molt de temps a la Cort espanyola de Felip V, al qual consolava de melangia, i del qual es va fer una pel·lícula dirigida per Gerard Corbiau el 1994:
La seva veu a la pel·lícula és de la gran mezzo Cecilia Bartoli, però en un afany de vericitat es va barrejar una mica amb la veu d'un contratenor per donar-li la suposada masculinitat que podien tenir els castrati.
La veu dels castrati s'acostava tan com podia a la veu celestial que volia l'església per al seu cor, ja que la dona comdemnada pels seus pecats no podia formar part del paradís. És per això que es castrava els nens amb bona veu en fer-se grans.
“ Mi querido niño [...] os diré con términos más insinuantes que debéis haceros pulir mediante una ligera operación, que os asegurará por mucho tiempo la delicadeza de vuestro cutis y la belleza de vuestra voz para toda la vida...” Charles de Saint-Evremond, 1685
Els nens am bona veu, entre els 7 i els 12 anys, se'ls drogava amb opi i se'ls ficava dins una banyera d'aigua calenta on el barber corresponent li tallava els testicles o els conductes fins que se li atrofiaven (surt també una escena semblant a la pel·lícula "Pa Negre" allà com a pràctica homòfoba contra els homosexuals. Es calcula que gairebé 4.000 nens a l'any eren castrats, la majoria a Nàpols. Comptant que només una cinquantena van arribar a ser coneguts podem imaginar la magnitut de la tragèdia de molts nens que en no triomfar van ser proscrits per sempre més. Això sense tenir en compte la quantitat de morts que deuria haver-hi.
Aquest powerpoint reflexa més aspectes sobre el tema;
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
