Vam acabar el dos mil vuit amb un temporal de Llevant que ens va destrossar el club, però fins i tot la destrucció amaga quelcom de bell, el pont del petroli superat per les onades no té preu! I començar un any pler d'esperances amb els piiiiii dels israelites bombardejant Gaza no sembla convidar a l'esperança, però jo recordo que els Supertramp publicaven el 1975, l'any que va morir el criminal de guerra encara no jutjat, un LP (abans es deien així els discos) titulat "Crisis What Crisis" amb una cançó Ain't nobody but me que et feia veure la vida color rosa! I els Nacha Pop cantaven "no te asustes del futuro que ese monstruo no vendrá" q
ue és una frase que m'acompanyat sempre. I quatre anys més tard l'ELO (Electric Light Orquestra) cantava Need her love, la lenta que crec he ballat més cops. En fi, la millor recepta per a la crisi: surf, música, amor i pau si us plau en un 2009 pler de tot allò que desitjeu!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada