La Fada Verda

L'absenta o donzell (Artemisia absinthium), potser ha estat la més perseguida de les begudes pel seu alt contingut alcohòlic (fins a un 89%). Finalment fou prohibida mundialment cap a 1915, encara que des de 1985 torna a estar permesa a Europa.

El seu nom, Fée Verte ( "Fada verda"), es deu al seu color verd maragda. L'absenta s'elabora a base d'herbes entre les quals es destaca el donzell, macerat amb fonoll i anís.El seu sabor és amarg per la presència de la absintina (substància que produeix el donzell) i lleugerament anisada. Quan se li afegeix aigua, transforma la seva color a un blanc lletós (louche).

El seu origen es remunta a l'any 1797 a Suïssa, creada per un doctor anomenat Pierre Ordinaire i que vivia en un convent. Les germanes del convent venien aquesta beguda com un elixir i d'aquesta forma es va donar a conèixer. Encara que a vegades es bevia pura, la forma clàssica de prendre l'absenta és abocant aigua freda a través d'una cullera perforada que conté un terró de sucre, aquest es dissol i cau en el got.

L'auge del seu consum es produeix en la França bohèmia del segle XIX i segurament aquesta associació amb aquest mode de vida hagi estat un dels factors primordials per convertir aquesta beguda en objecte de persecució. Només Catalunya i Portugal van seguir produint absenta amb receptes tradicionals.
El seu consum en excés generava "absentisme" un síndrome caracteritzat per epilèpsia, deliri i al·lucinacions, pels components psicoactius que contenia, entre ells etanol i tuiona. A més tenia efectes adictius no demostrats que la van convertir en llegenda.

Entre els seves grans bevedors es troben Van Gogh, Arthur Rimbaud, Baudelaire, entre d'altres, que diuen, l'usaven per estimular la seva creativitat. I fou també molt apreciat pels modernistes barcelonins, amb bars del barri xino com El Marsella on encara es serveix.

A Badalona, com a vil·la marinera, es fa servir per fer la bullabessa una sopa de peix originària de Provença, dins la tradició de les olles de peix mediterrànies. Es compon, bàsicament, de diverses menes de peix i crustacis bullits amb aigua i un sofregit a base d'oli i tomàquet, i d'altres vegetals. Durant l'ebullició s'hi afegeix absenta. Se serveix colada, amb el peix a part.

Ramón Casas. Madeleine, 1892. És el meu quadre preferit i el principal motiu que tinc quan pujo a la muntanya sagrada de Montserrat. Té un morbo especial que s'exposi en aquest museu, assegureu-vos però que no està de gira que sempre el demanen.