He triat com a títol una cançó i és la sensació que tinc. Encara no m'ha marxat. Quina verticalitat ! Tot i que aquí estem acostumats a les ciutats sorpren l'alçada dels edificis. Tots són de començaments del segle XX i coincideixen amb el descobriment del ferro aplicat a l'arquitectura. Les estructures permetien aixecar més de vint pisos, quelcom inimaginable construïnt amb fusta i maons. Però tambe el descobriment de l'ascensor, bé, l'ascensor segur, fou responsable de tal magnitut d'edificis. El sr. Otis va inventar un fre hidràulic que permetia salvar la vida dels que pujaven a l'ascensor en cas que el cable es trenquès. I en darrer lloc el metro. Sense aquests tres components és impesable la construcció d'una megàpolis de vuit milions d'habitants. Crec que per ser justos també caldria incloure els obrers que es van jugar la vida (encara passa avui) enfilant-se sense mesures de seguretat fins damunt d'aquelles alçades. De fet van ser els indis, en especial els navajos, que no se sap per quina raó no tenen vertígen i podien treballar en aquelles condicions. Les fotos que es conserven són espectaculars. Tampoc no he trobat xifres del nombre de morts que deuria ser significatiu donat el frenesí amb el que es construïa. I raons per enfilar-se fins tant amunt? En ve a la memòria la ciutat medieval de Sant Giminiano a la Toscana italiana. La torre en un poblet de malamort era un símbol de poder. I a la Amèrica de sempre si no pots ser ni el primer, ni el millor: cal que siguis el més gran. O potser eren el primers pobladors no indígenes de l'illa, els holandesos (Wall Street rep el nom perquè el primer que van fer fou contruir una muralla, a wall, per separar-se dels nadius), que com a Holanda si aixecaven més de dos pisos se'ls enfonsava el país, aquí en trobar una roca immensa que els feia de fonaments van decidir tirar cap amunt. De fet no hi ha llei d'urbanisme: pots aixecar-te tant com vulguis. Per aquesta mateixa raó la majoria de garatges no són subterranis (Excavar surt caríssim). De tots els gratacels em quedo amb el Chrysler /kraisler/, bé no he pogut veure en directe les torres bassones! però m'agrada el seu art decó, decorat amb motius de cotxes (el seu propietari ho volia deixar ben clar). M'encanta la part de dalt en forma de radiador, de dia i de nit, una obra d'art. I el Flatiron (jo com vaig aprendre art abans que anglès li deiem flatiron, com sona, però hauria de ser Flat Iron /flat airon/, es adi
r, planxa de ferro, per la seva forma de falca). De fet va ser el primer gratacels de Manhattan i la seva estructura era per poder tallar el vent, no tenien massa clar que aguantès la força d'Eolo: una maravella!
He triat com a títol una cançó i és la sensació que tinc. Encara no m'ha marxat. Quina verticalitat ! Tot i que aquí estem acostumats a les ciutats sorpren l'alçada dels edificis. Tots són de començaments del segle XX i coincideixen amb el descobriment del ferro aplicat a l'arquitectura. Les estructures permetien aixecar més de vint pisos, quelcom inimaginable construïnt amb fusta i maons. Però tambe el descobriment de l'ascensor, bé, l'ascensor segur, fou responsable de tal magnitut d'edificis. El sr. Otis va inventar un fre hidràulic que permetia salvar la vida dels que pujaven a l'ascensor en cas que el cable es trenquès. I en darrer lloc el metro. Sense aquests tres components és impesable la construcció d'una megàpolis de vuit milions d'habitants. Crec que per ser justos també caldria incloure els obrers que es van jugar la vida (encara passa avui) enfilant-se sense mesures de seguretat fins damunt d'aquelles alçades. De fet van ser els indis, en especial els navajos, que no se sap per quina raó no tenen vertígen i podien treballar en aquelles condicions. Les fotos que es conserven són espectaculars. Tampoc no he trobat xifres del nombre de morts que deuria ser significatiu donat el frenesí amb el que es construïa. I raons per enfilar-se fins tant amunt? En ve a la memòria la ciutat medieval de Sant Giminiano a la Toscana italiana. La torre en un poblet de malamort era un símbol de poder. I a la Amèrica de sempre si no pots ser ni el primer, ni el millor: cal que siguis el més gran. O potser eren el primers pobladors no indígenes de l'illa, els holandesos (Wall Street rep el nom perquè el primer que van fer fou contruir una muralla, a wall, per separar-se dels nadius), que com a Holanda si aixecaven més de dos pisos se'ls enfonsava el país, aquí en trobar una roca immensa que els feia de fonaments van decidir tirar cap amunt. De fet no hi ha llei d'urbanisme: pots aixecar-te tant com vulguis. Per aquesta mateixa raó la majoria de garatges no són subterranis (Excavar surt caríssim). De tots els gratacels em quedo amb el Chrysler /kraisler/, bé no he pogut veure en directe les torres bassones! però m'agrada el seu art decó, decorat amb motius de cotxes (el seu propietari ho volia deixar ben clar). M'encanta la part de dalt en forma de radiador, de dia i de nit, una obra d'art. I el Flatiron (jo com vaig aprendre art abans que anglès li deiem flatiron, com sona, però hauria de ser Flat Iron /flat airon/, es adi
r, planxa de ferro, per la seva forma de falca). De fet va ser el primer gratacels de Manhattan i la seva estructura era per poder tallar el vent, no tenien massa clar que aguantès la força d'Eolo: una maravella!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada