A Sicília, a prop de l'Etna, hi havia el llac de Pergusa, de gran extensió i profundes aigües. Els cignes omplien el llac amb el seu bullici. Al seu voltant, frondosos arbres, proporcionaven una fresca i agradable ombra. Allà la primavera era eterna doncs milers de flors cobrien sempre la terra. En aquest lloc estava Prosèrpina quan la va veure Plutó, déu dels inferns subterranis i es va enamorar d'ella. No va dubtar a raptar-la i se la va portar al seu tenebrós regne.
Prosèrpina, plena d'espant, va cridar a la seva mare però de res va servir. Ceres, que havia escoltat els punyents crits de la seva filla, la va anar a buscar. Va recórrer tots els llocs de la superfície de la terra i del mar però no la va trobar. Fatigada, es va asseure sobre una roca i va trencar en plors. Tan grans eren les seves sanglots que la podia escoltar des de qualsevol lloc del món. En la seva desesperació va maleir a la Terra que fins llavors havia cuidat amb tant interès. Des d'aquell dia Ceres es va despreocupar de les seves cures i la terra es va veure condemnada a l'esterilitat.
Aretusa, una nimfa que va ser testimoni del rapte es va apiadar de Ceres i li va dir que no busqués la seva filla a la Terra, ja que Plutó se l'havia portat als seus dominis i convertit en la seva esposa.
Sorpresa per aquestes paraules, Ceres va córrer fins l'Olimp i quan va arribar al costat de Júpiter, li va implorar, banyada en llàgrimes que fes tot el possible per tornar-li la seva filla.Júpiter que no es volia indisposar amb Plutó ni tampoc deixar d'ajudar a Ceres va concedir el següent: durant sis mesos Prosèrpina viuria amb la seva mare a la terra i els altres sis mesos amb el seu marit en els inferns.
Aquesta decisió confortà a Ceres que, tornant a somriure, va ferl renéixer de la natura i va tornar la fertilitat a la terra.
Des de llavors, quan Prosèrpina viu amb el seu marit en el món subterrani la terra es cobreix de gel, dolor i tristesa, els arbres perden les seves fulles i es panseixen les flors, les llavors enterrades en la profunda terra esperen el moment en què Prosèrpina torni amb la seva mare, i amb ella l'alegria i els fruits que alimenten els éssers que poblen la terra.
L'obra de Bernini
Els dits de Plutó s'enfonsen en Proserpina
Una obra de Rubens amb el mateix mite
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada