Versions de Picasso

El més significatiu de la seva maduresa és la seva reinterpretació de grans quadres clàssics:

Les senyoretes a la vora del Sena (Courbet)

Les dones d'Alger (Delacroix)

Dinar al camp (Courbet)

El rapte de les savines (David)

Retrat d'un pintor (El Greco)

La ronda nocturna (Rembrandt)

i la sèrie de cinquanta-vuit quadres de Las Meninas (Velázquez)

cranach

De jove: Massacre en Corea (1951)

Manet: Ejecución del Emperador Maximiliano de Mexic (1868)

Goya: el dos de maig (1814)

El Rapte de Proserpina

El mite
A Sicília, a prop de l'Etna, hi havia el llac de Pergusa, de gran extensió i profundes aigües. Els cignes omplien el llac amb el seu bullici. Al seu voltant, frondosos arbres, proporcionaven una fresca i agradable ombra. Allà la primavera era eterna doncs milers de flors cobrien sempre la terra. En aquest lloc estava Prosèrpina quan la va veure Plutó, déu dels inferns subterranis i es va enamorar d'ella. No va dubtar a raptar-la i se la va portar al seu tenebrós regne.

Prosèrpina, plena d'espant, va cridar a la seva mare però de res va servir. Ceres, que havia escoltat els punyents crits de la seva filla, la va anar a buscar. Va recórrer tots els llocs de la superfície de la terra i del mar però no la va trobar. Fatigada, es va asseure sobre una roca i va trencar en plors. Tan grans eren les seves sanglots que la podia escoltar des de qualsevol lloc del món. En la seva desesperació va maleir a la Terra que fins llavors havia cuidat amb tant interès. Des d'aquell dia Ceres es va despreocupar de les seves cures i la terra es va veure condemnada a l'esterilitat.

Aretusa, una nimfa que va ser testimoni del rapte es va apiadar de Ceres i li va dir que no busqués la seva filla a la Terra, ja que Plutó se l'havia portat als seus dominis i convertit en la seva esposa.

Sorpresa per aquestes paraules, Ceres va córrer fins l'Olimp i quan va arribar al costat de Júpiter, li va implorar, banyada en llàgrimes que fes tot el possible per tornar-li la seva filla.Júpiter que no es volia indisposar amb Plutó ni tampoc deixar d'ajudar a Ceres va concedir el següent: durant sis mesos Prosèrpina viuria amb la seva mare a la terra i els altres sis mesos amb el seu marit en els inferns.

Aquesta decisió confortà a Ceres que, tornant a somriure, va ferl renéixer de la natura i va tornar la fertilitat a la terra.

Des de llavors, quan Prosèrpina viu amb el seu marit en el món subterrani la terra es cobreix de gel, dolor i tristesa, els arbres perden les seves fulles i es panseixen les flors, les llavors enterrades en la profunda terra esperen el moment en què Prosèrpina torni amb la seva mare, i amb ella l'alegria i els fruits que alimenten els éssers que poblen la terra.


L'obra de Bernini

Els dits de Plutó s'enfonsen en Proserpina

Una obra de Rubens amb el mateix mite

Culleres d'Absenta

Visiteu el museu virtual de l'absenta

culleres:

BCN estima l'street art

Keith Haring pintant a Barna el 1989. La pintada va ser esborrada per l'ajuntament

La de Bansky de l'esquerra (l'elefant) tampoc va subsistir. I tampoc ha tingut sort l'impressionant tauró que Blu (va col·laborar amb Bansky pintat el mur d'Israel) va pintar al Carmel i que ha estat immortalitzat a la peli del Bardem "Beautiful", unes darreres obres l'han mutilat i deixat sense sentit. El tauró de bitllets es menjava un home amb un carret de la compra que ha desaparegut l'any passat amb unes obres que es van fer. Una pena.

El festival “The Influencers” celebrat a Barcelona la setmana passada va ser un encontre públic sobre l’exploració en suports no convencionals. Un repte de les propostes independents, sovint excèntriques, en front de la cultura “oficial”: l’aprofitament dels mitjans de les cultures de masses per provocar sorpreses i reactivar l’atenció, una trobada on es barrejaven i plantejaven subversions a tots els possibles àmbits de comunicació contemporànies.

Un dels convidats estrella del programa era l’artista de carrer Blu. Blu és una de les figures del “street art” que més ha contribuït a donar una forma a aquesta nova tendència creativa amb la utilització de l’efecte sorpresa, la reivindicació de l’espai públic i la voluntat de comunicar missatges. La seva empremta queda marcada a les parets de Berlín , Sao Paulo, Buenos Aires, Managua o Toronto, així com l’enorme mural a la Tate Modern de Londres o en l’atac simbòlic fet conjuntament amb Banksy contra el mur israelià que intenta aïllar als territoris palestins de Cisjordània . També és conegut, o potser encara més, pel seu el grafit animat Muto penjat a la xarxa.

Blu no va venir a Barcelona només a parlar davant d’una multitud al CCCB disfressat darrera una carota de Groucho Marx seguint un estudiat posat que l’han fet possible destacar i ser un del més reconeguts grafiters. La seva estància a la nostra ciutat l’ha aprofitat per pintar - amb despeses pagades i tots els permisos en regla- un gran mural gegant al Carmel al districte d’Horta - Guinardó.

L’artista es queixa que arran de l’aprovació de l’ordenança cívica s’ha limitat molt al grafit, també afirma que Barcelona ha perdut color. Té força raó, l‘intent de regular la disbauxa grafitera (la majoria de pèssima qualitat) que s’havia produït a la ciutat ha portat a l’efecte contrari, hem perdut una mica de vida, d’espontaneïtat. Potser amb l’estrena d’aquest nou mural “legal” obrirem una nova via de cooperació entre la ciutat i els grafiters. Proposo que les botigues pactin amb els artistes de carrer i cedeixin les seves persianes metàl·liques per tal que facin petites obres d’art ( i de pas ens estalviaríem els nefastos “tags”).

Però tornem a Blu i al seu mural del Carmel. Un impressionant tauró de més de 25 metres de llargada, amb la boca oberta plena de dents punxegudes. Veus l’animal des de lluny, et sorprèn el seu color verd. A mida que t’hi vas acostant entens perquè és verd. Té el cos ple d’escames ( és una llicència artística, car els taurons no en tenen), escames de color verd. T’acostes una mica més i ho acabes d’entendre tot. Les escames son bitllets de 100 euros. El Blu compromès ataca de nou. Magnífic.

El barri del Carmel i Barcelona han guanyat amb el mural (segur que la xurreria també en surt beneficiada). L’obra dignifica l’espai. Molt probablement serà lloc de peregrinació obligada dels seguidors dels grafits. Els turistes que s’acosten al Parc Güell potser el buscaran per donar-hi un cop d’ull. De ben segur, a hores d’ara ja se’n comença parlar pels ambients alternatius i altres que no ho son tant. La xarxa ja murmura: la cultura amb majúscula torna a Barcelona.

L'escultura de Jaume Plensa que només va estar durant l'exposició, però quedava genial

Jorge Rodríguez Gerada

Jorge Rodríguez Gerada va fer 34 fotografies dels habitants de Badalona, un de cada barri de la ciutat, i els van fusionar per crear un rostre compost. La imatge resultant representa la cara de la ciutat. Aquesta paret és de 400 metres quadrats, i va trigar 5 dies per completar
Jorge crea un enorme mural de retrats de persones en llocs públics perquè tothom gaudeixi. és un artista molt profunda amb una visió complexa de la vida.
"La meva idea és mostrar que tots hem de ser vists amb dignitat. Crec que la nostraidentitat ha de venir de dins, no de les marques que portem. Hem pregunto qui tria els nostres icones culturals i models de conducta, els nostres valors i l'estètica. Estem vivint en un temps on la manipulació corporativa s'ha tornat molt refinada i eficaç.«Manipulació del terrorisme" té a la seva base la premissa que la perTasona siguiconsiderada indispensable per tal de canviar el pensament de tot el grup. Donant importància a cada vida, vull donar importància a l'empatia. "
(Jorge Rodríguez Gerada)L'extraordinari rostre va ser dibuixat a mà amb carbonet. "Aquesta obra parla de la identitat social comú, que està en continu canvi", va explicar Rodríguez-Gerada, que assegura que per això ha utilitzat la forma de puzle de la façana, per simbolitzar que "la cara no està acabada perquè sempre està mutant "i transmetre una" imatge més impactant ". 

El resultat final és un rostre "androgin" com a conseqüència de la fusió de rostres masculins i femenins que mostra que "la cara de Badalona és guapa".
Jorge Rodríguez Gerada és un cubà-novaiorquès, resident a Barcelona, que realitza aquest tipus d'enormes retrats amb carbonet. La seva idea és la següent, fotografia a persones del barri i selecciona una o dues. És una forma de magnificar la quotidianitat, i que el dibuix sigui efímer reforça aquesta idea.
Aquest creador és també un dels fundadors del moviment Culture Jamming (Interferència cultural) que té la següent definició: "Conjunt de pràctiques, que té els seus antecedents en el situacionisme i l'art conceptual, però que a més tendeix a prestar elements de corrents estètiques com el surrealisme i el Dadaisme, consisteix en la paròdia dels missatges culturals dominants alterant al seu torn radicalment el seu contingut, en una mena de deconstrucció de la cultura corporativa ".

 En altres paraules, realitzen intervencions en la publicitat per descobrir els aspectes ocults de la mateixa. Per tornar la publicitat contra si mateixa, en una forma de guerrilla de la comunicació o de terrorisme artístic que tracta d'interrompre la senyal entre les grans corporacions i el receptor.

L'obra expectació la va fer al Fòrum de Barcelona per recolzar l'elecció d'Obama i també efímera conra el canvi climàtic va fr la cara d'una nena al Delta de l'Ebre

Al carrer Sant Pere de Badalona també va pintar La Teresa abans que enderroquéssin una casa típica del barri de baix a mar