Pintor i il·lustrador Eveli Torent i Marsans (Badalona, 1876 - Barcelona, 1940). Fill de l'advocat Esteve Torent, va cursar estudis de dret, però mai no va exercir, va estudiar a l'escola de Llotja de Barcelona, on fou deixeble del mestre Ramon Martí Alsina (1826-1895), i el 1896 va fer la primera exposició individual amb quadres de temes mallorquins en la prestigiosa Sala Parés de Barcelona. Artista modernista, assidu al cenacle cultural d'Els Quatre Gats; pintor parisenc, viatger infatigable, retratista de monarques i gent d'alta nissaga, gran mestre maçó de grau 33 (el més elevat), professor de dibuix i pintura a Badalona i a Granollers.
Tot i ser un pintor novell, la seva ambició artística el va impulsar a participar de la vida cultural i artística més innovadora de Barcelona al final de segle XIX. Era un dels pintors postmodernistes preocupat per la recerca d'una nova expressivitat. Va cultivar amistat amb Picasso, i després de Barcelona va passar una temporada a Madrid abans de fer el salt cap a París.Va visitar la Bretanya en diverses ocasions, realitzant nombroses obres, i en la dècada dels anys deu va viatjar per sud-amèrica. Com a retratista va immortalitzar el president dels EEUU, Woodrow Wilson, i el monarca britànic Jordi V, entre d'altres personatges rellevants.
Va establir-se a Nova York on es coneix la seva pertinença a la maçoneria. Després de molts de viatges, l'any 1920, va tornar a Barcelona i va aconseguir el grau 33, per part de la Gran Logia Espanyola l'any 1922.
L'any 1926, va entrar a treballar com a professor de dibuix a l'Escola Elemental del Treball de Badalona, i quatre anys més tard va incorporar-se com a professor de dibuix i pintura al Col·legi Municipal de Segona Ensenyança de Granollers.Un aspecte curiós és la seva vinculació amb l'illa d'Eivissa on passava els estius a la torre d'en Rovira, un torre circular de defensa, enfront de l'illot de sa Conillera. L'inici de la Guerra Civil va sorprendre'l a Eivissa, que va quedar en mans dels militars revoltats. Aprofitant l'expedició de les Milícies catalanes va escapar-se per retornar a Barcelona. El triomf dels franquistes el van fer passar per La Model. Va sortir-ne, però ben aviat va morir l'any 1940.
L'any 2005, l'Ajuntament de Badalona va incorporar el seu nom en el nomenclàtor de carrers i places.
Va participar, juntament amb Ramon Casas, Santiago Rusiñol, Miquel Utrillo, Isidre Nonell, Ramon Pichot, en l'exposició inaugural d'Els Quatre Gats (12 de juny de 1897). Una cerveseria d'estil neogòtic dissenyada per Puig i Cadafalch, i convertida pel seu propietari, Pere Romeu, en un cenacle cultural de primera magnitud. Un indret freqüentat per un jove artista, Pablo Ruiz Picasso, que va immortalitzar en un dels seus nombrosos retrats Eveli Torent, un dels parroquians habituals d'Els Quatre Gats. Dins l'ambient modernista del moment i vinculat a l'Art Nouveau internacional, Josep Maria Roviralta i un grup d'artistes (Adrià Gual, Miquel Utrillo, Santiago Rusiñol, Alexandre de Riquer) van fundar la revista Luz, en què van col·laborar Eveli Torent (portada de la quarta setmana d'octubre del 1898), Nonell, Opisso entre d'altres. Una altra revista sorgida del mateix entorn d'avantguarda és Els Quatre Gats, que va sortir al carrer per reflectir l'ambient artístic i literari de l'establiment. Pere Romeu, Miquel Utrillo i Ramon Casas es trobaven al capdavant de la publicació vigent entre febrer i maig de 1899. Torent va publicar-hi una il·lustració en la portada de l'exemplar del 18 de maig.
El mateix mes de maig, Torent va exposar de forma individual en la sala gran d'Els Quatre Gats. Entre els quadres hi destacava un dibuix de Montealegre, un crucifix il·luminat per una atxa de llum i un interior de la catedral de Barcelona. Els crítics d'art van situar la seva obra dins els nous corrents que sacsejaven el panorama artístic. Així, en la revista Els Quatre Gats es deia: «Pinta perquè ho sent i que sols se preocupa de transmetre a la tela la justa impressió dels seus sentiments, séns fixarse en escoles de cap mena ni en maneres de fer: lo que sent i prou.» D'altra banda, la premsa local badalonina per mitjà d'El Badalonés no el deixava tan ben parat: «Domina la nota oscura y triste manifestando en el artista una imaginación falta de vida o viciada», uns tons de color «que en todas ocasiones falsifican los colores naturales» i tot i reconèixer el mèrit d'algunes composicions, el dibuix tenia «rarezas propias de escuela». Al tombant de segle, Torent va ser l'autor de la capçalera de la revista badalonina Gent Nova (en concret del model publicat entre 1900 i 1903), i d'alguns dibuixos a llapis en les pàgines interiors. L'activitat d'il·lustrador el va portar al cartellisme publicitari, àmbit en què va fer alguns treballs: la sastreria de J. Peralta de Barcelona (1900). Dins les targetes postals va participar de la sèrie Pro Pàtria editada pel Cercle Artístic
«[...] seguint les séves aficións s'en vingué á Fransa, recorrentla per tots indrets, sense altres recursos que'ls séus pinzells, que no sempre l'hi ha proporcionat lo més precís pera viurer en els set ó vuyt anys qu'está entre nosaltres.» Amb aquestes paraules reproduïdes al setmanari badaloní Gent Nova, l'escriptor i crític d'art francès Louis Vauxcelles va citar en una publicació del país veí el «jove colorista» Eveli Torent i el va recomanar els amateurs parisencs un cop vista l'exposició que va fer en la casa Otto de París el febrer de 1907. Els quadres que més valorava eren L'Iglesia verda, L'adoració del Sant Christ, com a manifestacions de misticisme; La filla d'Andalusia, La dona del clavell, La gitanilla, altres obres costumistes del camp, i diverses marines. Uns anys abans, en arrencar el segle XX, aquest jove menor de trenta anys, «de petita estatura,
El seu quadre "el picador era a la venda el 2016 per 2.500 €:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada