Roberto Segura

El historietista català, un dels clàssics de la 'Escola Bruguera', estava vinculat a Eivissa des de petit
EIVISSA | FERNANDO DE LAMA El dibuixant català Roberto Segura (Badalona, 1927), un dels clàssics de l'anomenada `Escola Bruguera ', va morir el passat 4 de desembre a la localitat barcelonina de Premià de Mar, on residia des de feia anys . Segura, com signava les seves historietes, estava molt vinculat a Eivissa des que als 14 anys va arribar per primera vegada a l'illa per visitar al seu oncle, que portava la cafeteria del Club Nàutic de Vila.

La família es va quedar enamorada de l'illa i ja no va deixar de tornar, primer els estius a l'hostal Casa Mariné de la Marina i després al pis que van comprar en es Pratet, en el qual el dibuixant passava llargues temporades des que es va jubilar el 1992.

Segura era un home afable i simpàtic que vencia la seva timidesa amb un riure franca i oberta. En els seus anys a l'illa va fer molts amics i ell sempre recordava la seva relació amb els Costa, propietaris de la barca de Talamanca, en la qual des adolescent s'acostava fins a la platja.

Amb la seva desaparició ja només queda Ibáñez-autor de `Mortadelo i Filemón'-d'aquella escuderia de dibuixants que va fer riure a diverses generacions d'espanyols des dels anys 40. Ell havia estudiat Arts i Oficis a Barcelona i volia ser artista, però la fam de la postguerra el va portar a la pluriocupació.

El 1957 treballava en una fàbrica de sostenidors quan li va arribar l'oportunitat d'ingressar a Bruguera, llavors la major factoria de còmics d'Espanya. Allí va treballar al costat de noms avui mítics, com el mateix Ibáñez, Vázquez, Peñarroya, Jordi, Escobar, Raf o Jan

Seus són personatges com `Rigoberto Picaporte, solter de molt port ',` Els senyors d'Alcorcón i el holgazán de Pepón', `L'alegre colla 'o' El capità Serafín i el grumet Diabolín '.

Els va publicar en revistes com Pulgarcito, DDT, Can Can, Mortadelo o Lily, on era autor del personatge principal. Després del tancament de Bruguera va treballar per Grijalbo i després per Ediciones B, on il.lustrar nombroses portades de la revista TBO.

Segura mai es va casar ni va tenir fills i la seva família eren els companys de l'editorial. En els últims anys a Eivissa es dedicava a la seva gran passió, la pintura, i publicava acudits a la revista de la Llar de la Pau. Donava llargs passejos per la ciutat i mai perdia el seu somriure amable.